Canço de primavera

1. Contesta les preguntes següents:

1.a. Explica el que diu el poema.
       Es una flor que no té nom i que es débil sense amics,i que te la vida molt curta.No sap qui et replegarà i viu sese recel pero despres estarà al vell cor d´una persona 
1.b. Quina és l'estació de l'any que t'agrada més? Per què? De quina estació parla? A jo m´agrada mes l´hivern perqué fa fred i et pots abrigar-te i perqué plou i a jo m´agrada  la plutja.
Parla de la estació Primavera
1.c. Qui protagonitza el poema? El narrador
1.d. Cerca imatges sobre la primavera.

1. Cerca poemes que parlin sobre els següents temes: amor no correspost, tristesa, solitut, pau i alegria. Penja'ls al teu blog i comenta'ls.     Poema d´amor no correspost
A un amor no correspost "
Encara que mai el meu afecte
tingui el premi dels teus petons,
encara que mai les meves paraules
tu les sentis en el meu pit,
jo igual he d'estimar
sense paraules i en silenci,
perquè et porto a l'ànima
com si fossis un somni,
com si tot el que és teu
s'adormís al meu pit.
Beneïdes les hores
que em porten els teus records,
quan tot sol, en el meu quart,
sense mirar-te, jo et veig
en aquest viatger inconsolable,
que es diu pensament,
que et segueix a tot arreu
per cobrir de petons,
perquè tu m'has ensenyat
a estimar-te des de lluny,
amb l'ànima i amb el cos.

  Poema de Tristesa
Mi corazón oprimido
Siente junto a la alborada
El dolor de sus amores
Y el sueño de las distancias.
La luz de la aurora lleva
Semilleros de nostalgias
Y la tristeza sin ojos
De la médula del alma.
La gran tumba de la noche
Su negro velo levanta
Para ocultar con el día
La inmensa cumbre estrellada.

¡Qué haré yo sobre estos campos
Cogiendo nidos y ramas
Rodeado de la aurora
Y llena de noche el alma!
¡Qué haré si tienes tus ojos
Muertos a las luces claras
Y no ha de sentir mi carne
El calor de tus miradas!
¿Por qué te perdí por siempre
En aquella tarde clara?
Hoy mi pecho está reseco
Como una estrella apagada

 Poema de Solitut
Mi corazón oprimido
Siente junto a la alborada
El dolor de sus amores
Y el sueño de las distancias.
La luz de la aurora lleva
Semilleros de nostalgias
Y la tristeza sin ojos
De la médula del alma.
La gran tumba de la noche
Su negro velo levanta
Para ocultar con el día
La inmensa cumbre estrellada.

¡Qué haré yo sobre estos campos
Cogiendo nidos y ramas
Rodeado de la aurora
Y llena de noche el alma!
¡Qué haré si tienes tus ojos
Muertos a las luces claras
Y no ha de sentir mi carne
El calor de tus miradas!
¿Por qué te perdí por siempre
En aquella tarde clara?
Hoy mi pecho está reseco
Como una estrella apagada

Poema de Pau i Alegría
Fes del meu somriure
las mes bonica melodia,
que done ganes de viure
que faça al sol eixir tot el dia.

Llevat del cap l'odi
i sent que som germans de món,
ja que tu i jo tenim un llenguatge propi,
tu i jo parlem amb el cor.

I si veus un acte dolent
no actues amb el cap
sino amb el cor bondadós que tens,
ja que no es millor qui pega primer
sino el que ajuda amb la mà davant
i dona exemple, del que s'ha de fer

El dia de la mare

El dia de la mare

El dia de la mare

Què li regal a la mamà? Una besada, un somriure i una poesia

Sempre al nostre costat, sempre recolzant-nos... sempre podem comptar amb la mare

(il·lustració de Daryl Zang)

Hi ha 365 dies a l'any per gaudir de les carícies de la mare, de les abraçades, dels seus somriures, de les paraules de tendresa, de les mirades d'amor, de... tantes i tantes coses. I els mateixos dies per correspondre a totes aquestes manifestacions d'amor maternal. Però ael passat diumenge,  segons "el calendari comercial" és el Dia de les Mares. Doncs volem que i la resta de 364 dies a l'any, agrair-los tota la dedicació que les mares tenen amb els seus fills, tot el seu sacrifici abnegat i voluntari, tota la gran capacitat d'estimar sense esperar res a canvi. A totes les mares del món, UNA BESADA BEN FORTA, molt poc per allò que elles es mereixen. Cal dir-ho, manifestar-ho, perquè les mares saben quant les volem, però a totes ens agrada també que ens ho diguen els fills i filles.

Le regalo a mi mama

(Juan Guinea Díaz)

Le regalo a mi mamá
una sonrisa de plata
que es la que alumbra mi cara
cuando de noche me tapa.

Le regalo a mi mamá
una caperuza roja
por contarme tantas veces
el cuento que se me antoja.

Le regalo a mi mamá
una colonia fresquita
por no soltarme la mano
cuando me duele la tripa.

Le regalo a mi mamá
una armadura amarilla
que la proteja del monstruo
que espanta en mis pesadillas.

Le regalo a mi mamá
el lenguaje de los duendes
por entender lo que digo
cuando nadie más lo entiende.

Le regalo a mi mamá
una chistera de mago
en la que quepan mis besos
envueltos para regalo.

El millor regal del món per a les mares: una forta abraçada i dolces besadetes 

(il·lustració de  Cécile Bercé-Busson)

Un bes per a la mare

Vols, vols.

Què vols quan vols?

Vols besos meus?

Vols un grapat d'abraçades?

Vols un vestit d'afecte?

Vols amors a cabassades?

Vols més abraçades?

Vols molts mims?

Vols, vols.

Què vols quan vols?

Demana... que, hui, t'ho regalo, 

i que un dia

el teu voler s'ajunte amb el meu.

Felicitats, besades i poesia per a totes les mares i les àvies (doblement mares) del món. 

     1. Què li has regalat a la teva mare?A la meva mare li he regalat unes roses,flors,i unes sabates per al seu treball.

     2. Escriu una carta a la teva mare explicant-li el que significa per a tu. No tenguis vergonya, tal vegada diràs coses que no t'atreveixes a dir-li a la cara i que són molt importants. Després li podeu fer llegir i segur la fareu molt feliç. La pots escriure en la llengua que vulguis. Mínim: 20 línees.

Bueno mama yo te diria lo mucho que te quiiero pero nunca te lo he dixo porque me da verguenza a decirtelo porque cuabdo quiero decirtelo pues esque me da cosa cuando te lo voi a decir me cambias de tema i me enfado porque no me gusta que me cambien de tema lo odio.

Coses que m´agraden

Soc Jennyfer peró em diuen Jenny.M´agrada anar a l´Institut Ies Damià Huguet,m´agrada estar amb les meves amigues i amics.M´encanta Castellà,Educació Física,Català,avegades plàstica,Proces de Comunicació,Religió, etc...

La meva mare es molt bona te molta pasiencie amb jo,ella vol sebre tot de jo es preocupa massa i a jo m´es incomodo perque anar darrera amb jo em molesta tenc ràbia.El meu pare també te pasienci però quant arribar a un punt s´enfada amb jo no s´ha enfadat gaire,el meu pare sempre treballa casi mai el veig per ca nostra té tant de treball que no pot.El meu germà gran Edwin es bon nin m´ajude en les bones i en les males tenc molta confiança amb ell i amb ningú mes ell i jo nose com explicar pero es com un pare per jo.I els altres dos germans em molesten molt cada dia i jo no puc mes i m´en vaig d´afora per no gritar i aixo.

El meu hobby es ballar en Campos i Palma,m´agrada anar a competicions de ball de Victory´s.A jo m´agrada veure els demes vestits i els tacons.Ballar es molt bonic perque vas a prendre molts balls com:Tanto,Vals ingles,Vals vianes,Rumba,Samba,Cha-cha-cha,etc...Jo m´en se molts de balls s´ha meva professora de ball em va dir que si tenia un nin per ballar aniria a competir a uns atres llocs perque en se molt.M´agradaria anar a competir amb el meu ballador se que tendre de ballador d´aquí un poquet.
                                    
A jo m´agradaria anar a Estats Units per veure com es de tan gran,veure la roba com es de tan guapa,etc....

També vaig a atletisme a corre em vaig apuntar per fer exercici i no engordar tant pero l´any que be el deixarè per apuntar-me a ball.L´atletisme es molt bo per la salut però lo que passa esqué a jo no em va agradar perqué els entrenaments no em varen agradar no feiem gaire cosa per aixo em vull desapuntar.
                      

Acampallengua

  1. Saps què és una acampallengua? Cerca informació i ho expliques al teu blog amb imatges.

L'Acampallengua és un altre dels grans esdeveniments organitzats per Joves de Mallorca per la Llengua. Es tracta d'una multitudinària trobada de joves d'arreu de Mallorca que es duu a terme durant un cap de setmana, normalment a mitjan maig.

1. Cerca informació sobre el carnaval i penja imatges.
 l carnaval anomenat també temps de carnestoltes, carnestoltes o darrers dies, segons diferents etnòlegs, troba el seu origen en antigues festes paganes d'hivern, de celebracions dionisíaques gregues o de festes romanes. Podria ser que el mot carnaval tingués el seu origen en les paraules llatines carru navalis, fent referència al mite d'Isis i Osiris.

El carnaval de Venècia.

El Carnaval és una celebració que pertany al culte lunar. Per aquest motiu, és una festa mòbil. Aquesta s'ha d'emmarcar dins un cicle sencer amb sentit propi, el cicle que precedeix la Quaresma. Per tal de situar el Carnaval en el calendari, hem de buscar la primera lluna plena posterior a l'equinocci de primavera, el 20 de març. El diumenge següent és Diumenge de Pasqua i el diumenge de la setmana anterior és Diumenge de Rams.

2. De què et disfrassaràs?   Jo no hem disfrasare perque no m´agrada i a mes em dona vergonya disfrasar-me i que em vegi tothom

1-Resumeix aquest tema amb les teves propies paraules.
Una princesa que viu en un llibre que esta situada a la biblioteca.La princesa plorava amb llagrimes de tinta negra perque ningú llegia,la princesa estava avorrida de viure en la mateixa historia una bruixa tenia celos de la princesa per la seva bellesa i un princep la salvava perque volia casar-se amb ella  i finalmen la princesa y el pirata naveguen en un vaixell de paper.
2-Qui és el protagonista?Que li passa?com acaba?
La protagonista es la princesa.Passa que la princesa s´enamora de un pirata.I acaba que el pirata i la princesa viatjen en un vaixell paper.
3-Explica el títol del poema.Creus que s´ha triat per alguna cos aen especial?
El títol explica que en la biblioteca pot veure amor en els contes perque sempre acaben be.No crec que s´ha triat per alguna cosa en especial.
4-Opinió personal del poema.T´ha agradat?Per qué?
M´ha agradat molt el poema perque parla de amor i el amor es un dels temes que m´agraden.

 Amor en la biblioteca

Liliana Cinetto

(traducció M. Dolores Insa)

Conten que conten que hi havia

una vegada una princesa

que vivia en un estant

d’una vella biblioteca.

Sa casa era un conte de fades,

que quasi ningú no llegia,

estava entre un diccionari

i un llibre de poesia.

Solament alguns xiquets

n’acariciaven les pàgines

i visitaven de vegades

el seu palau de paraules.

Des de la torre més alta,

sospirava la princesa.

Llàgrimes de tinta negra

lletrejaven la seua tristesa.

És que ella estava avorrida

de viure la mateixa història

que de tant repetirse

es sabia de memòria:

una bruixa l’encisava

per envejar la seua bellesa

i el príncep la salvava

per a casar-se amb ella.

Conten que conten que un dia,

just a l’últim estant

algú trobà un altre llibre

que no havia vist abans.

En obrir-lo amb suavitat

de les seues fulles groguenques

va eixir un capità pirata

que estava en aquesta novel·la.

Aguaitada entre les pàgines

la princesa el mirava.

Ell dibuixà un somriure

tan sols per saludar-la.

I taral·lejà la cançó

que el mar li canta a la lluna

i li regalà un collar

fet d’algues i d’escuma.

Assegut sobre un rengló

el pirata, cada nit,

l’esperava en un cantó

del capítol catorze.

I la princesa muntava

una escala de síl·labes

per trobar-se el pirata

en l’última represa.

Així es quedaven tot plegats

fins que traspuntava el sol,

escoltant el murmuri tebi

del mar, en un caragol.

Conten que conten que al maig

els dos se n’anaren un dia

i deixaren en els seus llibres

moltes pàgines buides.

Els personatges del llibre

ofesos protestaven

“Les princeses dels contes

no se’n van amb els pirates”.

Però ells ja estaven lluny,

molt lluny, en alta mar

i escrivien una altra història

conjugant el verb estimar.

El pirata i la princesa

aferrada al seu braç d’acer

naveguen per set mar

en un vaixell de paper.